Reconstrucció i ampliació de l’òpera Gran Teatre del Liceu

La Reconstrucció i Ampliació del Gran Teatre del Liceu de Barcelona és un projecte realment singular difícil de sintetitzar. Hi ha, però, tres grans vessants d’actuació que emmarquen aquesta obra: En primer lloc, la construcció de nova planta d’un escenari d’òpera modern en forma de creu, seguint l’esquema de reconstrucció dels teatres d’òpera alemanys i, juntament amb l’escenari, tots els serveis d’escena i les dependències de treball del teatre renovat; camarini, sales d’assaig, oficines, administració, direccions i presidència. En segon lloc hi ha la reconstrucció de la gran sala desapareguda en l’incendi de 1994 amb una extrema fidelitat filològica. En tercer terme cal esmentar l’adaptació i la restauració del vestíbul i els foyers històrics. És, sens dubte, una obra molt complexa, no tan sols per la seva dificultat tipològica: gran teatre d’òpera, o per la diversitat constructiva: oficis artesanals, treballs estructurals en profunditat, precisió de la maquinària escènica, sinó també per la coordinació d’un equip pluri disciplinar de vuitanta-sis tècnics superiors distribuïts entre quatre països europeus sota una idea arquitectònica global i precisa. En els quatre-cents anys d’història evolutiva d’aquest tipus arquitectònic la Reconstrucció i Ampliació del Gran Teatre del Liceu marca un punt d’equilibri entre les necessitats i les potencialitats, sempre creixents, de l’òpera moderna.