La nova Terminal Central d’autobusos de Sharjah als Emirats Àrabs Units es presenta com una gran coberta en una àrea nuclear de la Ciutat, la seva forma s’adapta als espais i les funcions que cobreix de manera orgànica sense una geometria explícita o aparent. L’encaix en la trama urbana, l’acord amb el nus de circulacions dels autobusos i la proximitat a la Gran Mesquita fa que la seva forma es dilueixi i s’adapti al seu entorn, sigui discreta i suau. La nova Terminal Central de Sharjah pren un aspecte natural, com si d’una duna de sorra es tractés; les seves formes, sinuoses i ondulants, que, des de la llunyania es perden en una certa indefinició, en l’apropament o des del seu interior, guanyen en concreció i precisió. La gran coberta que unifica l’estació d’autobusos vista des de dins és un immens treball d’orfebreria, una preciosa gelosia que juga amb la llum i protegeix l’espai dels viatgers, l’espera, l’oci i el comerç. El doble nivell de circulacions permet distingir entre l’ús més urbà i social al pla del carrer i l’ús interurbà i internacional en un pla inferior. El sistema de patis i connexions entre els dos nivells fa que tota l’estació gaudeixi d’una atmosfera rica i confortable.