L’especialització d’una sala no ha de ser incompatible amb la seva versatilitat. Podem fer cicles de concerts en un teatre o funcions teatrals, conferències, àpats institucionals i banquets en un auditori, sense amagar la funció principal per a la qual es va bastir aquella sala. Aquest és el cas de l’Auditori de Vilafranca, extraordinari per a la música de cambra i simfònica -sense cap mena d’amplificació- però, malgrat la seva especificitat acústica, aquesta sala permet un ventall de configuracions sensacional, totes a partir d’un sol nivell, dotant-la d’una versatilitat força remarcable. Escena i platea estan a la mateixa alçada, el públic, a les primeres fileres, s’asseu en butaques escamotejades en una plataforma basculant i, a les files posteriors, en una ferma grada retràctil de molt poc pendent. Quan els més de cinc-cents espectadors estan asseguts a les localitats parades en la posició més habitual no poden percebre, per exemple, que, després del concert de diumenge al matí, en mitja hora, la sala quedarà lliure de localitats i, mitjançant un sistema de cortines, acústicament preparada per al ball de la tarda amb música amplificada i un aforament que pot arribar a les nou-centes persones. El rere escena s’obre de bat a bat vers la plaça posterior, els arbres i el rec; així, girant l’escena, també es poden celebrar concerts de rock a l’aire lliure.