Aquest equipament socio sanitari, situat al districte de Nou Barris de Barcelona, soluciona la continuïtat d’una illa de cases que, d’una banda dona al carrer Enric Casanovas i, de l’altra, dona a un carrer estret. És per això que la façana al carrer principal -planta baixa i quatre pisos- és molt urbana, es mostra força serena amb les obertures horitzontals sobre de l’obra vista; a la planta baixa desvela la recepció i la sala principal del Casal per a la gent gran. A l’altre costat l’edifici es retira del pla del carrer passada la planta baixa i el cos emergent de les plantes superiors es mostra com les galeries domèstiques que donen als interiors de les illes. Aquesta façana posterior s’articula a partir d’un prisma de formigó que conté el nucli de comunicació vertical del qual surt el cos principal, el de les galeries, i un altre cos, el de serveis, adossat a la mitgera veïna, formant un díedre entre els dos. La doble cara d’aquest equipament públic reforça el seu caràcter cívic i urbà.