Quan estàvem dirigint la Reconstrucció i Ampliació del Gran Teatre del Liceu varem rebre l’encàrrec de realitzar la nova escola pilot per a l’ensenyament integrat de disciplines artístiques, concretament música i dansa, en una vella escola municipal del Parc de la Guineueta al districte de Nou Barris de Barcelona. La nostra il•lusió per formalitzar un programa tan atractiu havia de fer front a la dura realitat: havíem de rehabilitar un vell edifici de composició hexagonal i helicoïdal, fragmentada i inconnexa, molt allunyat del que podia ser un model per a un edifici docent a casa nostra. Quan pensem en rehabilitar un antic edifici escolar de seguida pensem en aquelles construccions sòlides i cíviques promogudes per la Mancomunitat de Catalunya: les escoles de l’arquitecte Goday; però no era aquest el cas que ens ocupava. L’Escola Oriol Martorell és el resultat d’un treball de connexió, ampliació, rehabilitació i adaptació d’uns espais sotmesos a una rígida i absurda composició modular i, tanmateix, amb aquest modest joc de petites transgressions i adicions, de delicada cirurgia i fina costura, la transformació del centre és més que notable.