Dirigit per Pere Hereu Payet; Xavier Fabré i Carreras, Albert García Espuche, Manual Guàrdia Bassols… [et al.]
Edicions UPC, Barcelona, 1988
A propòsit del centenari de l’Exposició Universal de Barcelona es va endegar aquesta investigació interdisciplinària entorn a la repercussió d’aquell certamen en l’evolució social, urbanística i arquitectònica de la nostra ciutat. S’analitza l’impacte dels esdeveniments des de la crònica i la quotidianitat d’aquells dies però també a partir de la influència en el pensament, en les disciplines que són objectes de debat i de congressos i en la repercussió popular que havia de tenir aquella gran fira de novetats als ulls dels ciutadants.
La Exposició Universal de 1888 esdevé una fita en la mateixa idea urbana de la ciutat de Barcelona que en aquells moments malda per colonitzar un eixample que li ve gros i unes rondes que lluny de ser un ”ring” d’avingudes és un entramat de cicatrius urbanes entre els enderrocs de les muralles i els perímetres a consolidar. La investigació aporta les dades dels buidatges a les primeres fonts que fins aquell moment encara no s’havien dut a terme.